Odontologia equina

Anatomia i fisiologia dentaria

Per comprendre les patologies que pot patir el vostre cavall i l’impacte sobre la seva salut, primer heu de conèixer l’anatomia i la funció de la boca del vostre cavall.

La boca és la primera part del sistema digestiu: és a la boca que el menjar es prepara pel seu viatge digestiu. El cavall és un herbívor que no pot mastegar el seu menjar per segona vegada a diferència dels remugants: és essencial que es trituri correctament a les dents perquè el cavall assimili els nutrients necessaris per al seu manteniment.

En estat salvatge, el cavall menja unes 18 hores diàries d’aliments molt fibrosos i abrasius. Per compensar el desgast dental, les dents del cavall creixen de 2 a 3 mm per any. Per moldre el seu menjar, el moviment de mastegament del cavall és circular. La taula dental (superior) més ampla que la del mandibular (inferior), i apareixerà un desgast de la taula dental formant crestes dentals i puntes.

Com que l’arcada superior i inferior no es troben en perfecte alineament, el desgast és desigual: Les puntes es forma a l’exterior de l’arc maxil·lar (costat de la galta) i a l’interior de l’arc mandibular (costat de la llengua).

Composició de la boca d’un cavall

La mandíbula d’un cavall és anisognata: la mandíbula superior és aproximadament un 20% més ampla que la mandíbula inferior. Les mandíbules del cavall estan connectades entre si per l’articulació temporomandibular (TMJ) combinada amb poderosos músculs masticatoris. La mandíbula superior “fixa” s’anomena maxil·la i la mandíbula inferior “mòbil” s’anomena mandíbula.

Per moldre el seu menjar, el moviment de masticació del cavall és circular. La taula dental (superior) més ampla que la mandibular (inferior), per tant, apareixerà de manera natural un defecte de desgast de la taula dental. Els dents són hiposodòntics: compensen el desgast a la corona per l’erupció de 2 a 3 mm per any.

En l’edat adulta, els mascles solen tenir 40 dents en comparació amb les 36 de la majoria de les eugues. Els ullals són dents presents en els mascles i un 10-20%  de les eugues.

Característiques especials: en alguns cavalls apareix una dent petita entre els 6 mesos i 1 any de vida: és la dent de llop que es troba la immensa majoria de vegades a la maxil.la. Aquestes dents poden ser molestes o fins i tot doloroses perquè es col·loquen en el lloc on treballa el filet.

Normalment s’han de treure abans que el cavall es comenci a muntar i sovint ja estan trencats de l’arrel degut al procés de masticació. És important no deixar trossos d’arrel punxeguts a dins.

La boca del cavall està formada per:

  • 12 incisius: Tallen l’herba i agafen el menjar (pastura curta)
  • 4 pinces

Aparició entre 0 i 8 dies

caiguda de les dents de llet al voltant dels 2 anys i mig

  • 4 mitjos

Aparició entre 6 i 8 setmanes

Caiguda de les dents de llet als 3 i mig anys d’edat

  • 4 puntes

Aparició entre 6 i 8 mesos

Caiguda de les dents de llet als 4½ anys d’edat

  • 4 canins

mascles i  10-20% de femelles, no tenen precursor de dent de llet i apareixen als 4-6 anys de vida

  • Les barres

L’espai buit entre els incisius i premolars s’anomenen “les barres”. Aquest espai permet al cavall emmagatzemar temporalment trossos de menjar mentre els seus molars trituren el menjar anterior.

  • 12 premolars i 12 molars

Trituren el menjar. El 1r, 2n i 3r premolars estan presents al naixement o surten en dues setmanes.

Caiguda de premolars:

1er premolar 2 anys i mig,

2n premolar 3 anys,

3er premolar 3 anys i mig.

Aparició de molars entre a 1,2 i 3 anys de vida

La determinació de l’edat del cavall es fa per al presència o absència de molars/dents de llet i sobretot també pel desgast dels incisius.

Nomenclatura internacional de la dentició del cavall

Per poder identificar correctament cada dent, s’ha creat un sistema internacional. El cap del cavall es divideix en 4 parts incloent un conjunt de dents. Cada dent està numerat per propiciar a una identificació fàcil. Cada part de la dent també està identificada per tal de facilitar el treball i al comunicació.


Patologies dentals

Incisius

Un dels principals problemes dentals del cavall es deu a la manca de pasturatge continu. Els cavalls en llibertat mengen una mitjana de 16 hores per dia. En les condicions d’estabulació, òbviament, es redueix molt el temps de menjar quan els cavalls són alimentats amb racions de fenc a l’estable.

Els cavalls alimentats amb fenc  fan servir els llavis o els incisius només per agafar menjar però no per tallar-lo . Això ens porta a el problema principal. Els incisius erupcionen a un ritme constant, però en molts cavalls estabulats, els incisius no es desgasten a la velocitat correcta ja que la

majoria el temps el cavall no està menjant.

Recordem que els incisius poden ser causa i efecte de problemes dentals diversos en els queixals. També és important remarcar que una intervenció primerenca, idealment en poltres és essencial per detectar i corregir problemes que si es deixen empitjoraran i seran sovint, irremeiables.

 

Molars

Hi ha una gran variabilitat de problemes dentals equins, la majoria relacionats amb les peculiaritats anatòmiques i dentals dels cavalls. Recordem que els cavalls tenen dents d’hipsodonts, és a dir que compensen el desgast de la taula dental per l’erupció de les dents a un ritme de 2 a 3 mm / anys, i per tenir anisognàtia (és a dir, la maxil·la és més ampla que la mandíbula al voltant d’un 20%).

Per aquest tipus de peculiaritats doncs és freqüent trobar problemes de puntes d’esmalt al cantó bucal en la maxil.la i linguals en la mandíbula

Una altra peculiaritat dels cavalls és la presència sovint de Dents de llop

La dent de llop es troba al nivell de les barres, contigua al segon premolar. emergeix entre 6 mesos i 1 any. Molt petita en comparació amb la resta de dents, molt sensible i sovint col·locada a prop de la ubicació on treballa el filet. Si el cavall està muntat amb un filet o embocadura, poden interferir amb ell i cal extreure’l. També hi ha dents de llop sota geniva que solen ser les més doloroses.

També trobem freqüentment, rampes i ganxos que poden estar a la part frontal o posterior, superior o inferior del primer o últim molars. Sovint el problema es produeix quan tenim un lleuger avanç del maxil·la a la mandíbula.

Com que l’últim molar inferior no té contacte al 100% sobre el molar oposat, sovint es formarà un creixement dental. I el mateix per al primer premolar superior. Els problemes s’accentuen encara més si el cavall és prògnata.

Els molars tenen naturalment crestes transversals, que són més pronunciades quan els equins són joves. Tenen un paper important en el cicle de masticació però les crestes transversals excessives poden bloquejar el moviment de l’articulació temporomandibular i molt sovint causen dolor.

L’angle de la superfície oclusal dels molars també és important i sovint apareix quan un cavall menja amb un sol costat per dolor o anomalies als incisius.

La dentició ondular és un desgast desigual de la taula dental, en alguns llocs creant domini en diversos molars. Aquest problema sovint es deriva de la falta de manteniment de les dents quan el cavall és jove.

A vegades també les dents de llet persistents causen una erupció retardada o una anormalitat en la dent que les precedeix.

 


Casos pràctics i galeria de fotos

Per tal d’entendre les patologies que poden afectar el vostre cavall us mostrem fotos de problemes freqüentment trobats en exàmens bucals.

Braquignatisme amb gabilan

Braquignatisme

Incisius inferiors gastats

Càries

Traumatisme incisius

Curvatura ventral

Deformació facial

Diastema

Molars desplaçats

Curvatura ventral d’incisius

Curvatura dorsal

Ganxo rostral

Ganxo

Incisiu perdut

Incisiu supernumerari

Incisius diagonal

Incisius en V

Incisius de llet retinguts

Incisius diagonal

Manca d’incisius

Problema molars superiors

Prognatisme en poltre

Prognatisme

Puntes molars superiors